Nom d'objecte
cep d'àncora
Cultura/Període
Món romà
Material
plom
Tècnica
fosa
Seca
Datació
Ubicació
Exposició permanent
Nom jaciment
Ager Tarraconensis. Derelicte de Berà
Municipi
Creixell (Europa, Espanya, Catalunya, Tarragona, Tarragonès)
Mides
9 x 66 x 10,5 cm
Descripció
Llegir més
Cep d'àncora de plom, de tipus fix, trobat a la platja de Creixell que mostra diferents motius marítims. La peça té decoració en les dues cares de tots dos braços. La primera cara mostra en un dels braços un dofí i un astràgal, mentre que en l'altre braç hi ha un relleu d'un astràgal i una figura antropomorfa. L'ús del dofí és un recurs decoratiu no solament present en elements relacionats amb el món marítim sinó també en el món funerari. En aquest cas, el dofí és símbol de la navegació tranquil·la, que, a la banda de l'astràgal s'augurava afortunada. La simbologia dels astràgals al context marítim és la representació del bon auguri, de la bona sort al viatge, encara que també s'identifiquen amb la deessa Venus, sent aquesta la divinitat tutelar de la bona sort. D'altra banda, la figura antropomorfa pot representar una divinitat, a qui no es pot identificar a causa del lleuger desgast de la part superior del relleu. Les representacions apotropaiques en ceps poden relacionar-se amb l'àncora sagrada. Aquesta era un element de seguretat que posseïen els vaixells: era l'àncora més gran i només es feia servir en casos de necessitat, com tempestes o vents molt forts, per salvar la nau d'un naufragi. L'al·lusió de la divinitat en una àncora havia de ser un reclam a la seva protecció o, en el pitjor dels casos, salvació. La part posterior del cep també estava decorada per la mateixa figura apotropaica i un astràgal, mentre que en l'altre braç hi ha un caduceu amb un astràgal. El caduceu, símbol per excel·lència d'Hermes, simbolitzava l'esperança en el comerç.
© Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Omeka ID
3340