Nom d'objecte
segell
Producció
orfebreria medieval
Cultura/Període
Medieval i moderna
Material
coure
Tècnica
fosa, cisellat
Seca
Datació
1300 / 1400
Ubicació
Exposició permanent
Nom jaciment
Procedència desconeguda
Municipi
Tàrrega (Europa, Espanya, Catalunya, Lleida, Urgell)
Mides
20 x 9 mm
Descripció
Llegir més
Segell personal d'aliatge de coure (possiblement bronze), de forma circular, amb un emblema a la part central format per un quadrúpede amb banyes que mira cap a l'esquerra envoltat per una llegenda emmarcada per línies. Disposa, a la part posterior, d'una anella que permet una doble funció: d'una banda, per portar-lo penjat, i de l'altra, per poder fer pressió en utilitzar-lo. Tot i que la col·lecció de segells hispanohebraics és numèricament
poc rellevant, aquest segell personal pertany al grup tipològicament més nombrós. Sense ser dels més petits, és de dimensions modestes. El segell s'utilitza per validar un document a fi d'assegurar-ne l'autenticitat o per tal d'assenyalar la propietat d'alguna cosa. El seu propietari, doncs, es
pot considerar un personatge d'un cert pes específic dins la comunitat. La inscripció comença a continuació d'un estel de sis puntes, tal com és freqüent en les bandes epigràfiques dels segells, amb el text: .Isaac Abismel, que D.u el guardi. ( יצחק
אביסמעל†י״א†). La fórmula final que figura després del nom és molt poc freqüent en les inscripcions, tot i que curiosament també figura en el segell de n'Astruc Isaac Rosell localitzat prop de Tarragona (MILL.S, 1966: 103). Friedenberg (1987: 30), d'altra banda, proposa interpretar-la en el sentit de “llarga vida!”, que s'aplica correntment darrere el nom del pare per tal d'indicar que encara és viu. No ha estat possible identificar el personatge del nostre segell en els repertoris onomàstics dels jueus de les comarques lleidatanes. Probablement sigui de la mateixa família un Abraham Avizmel documentat l'any 1356 a Cervera (SECALL, 1985: 287). Muntan. (2007: 105, nota 6) suggereix que els noms Abinçamel i Abnasmel, que apareixen en la documentació i que corresponen a jueus de Tàrrega (i, per tant, més propers), podrien pertànyer a la mateixa família. L'elecció de l'element simbòlic respon al desig d'il·lustrar el nom. En aquest cas, la figura de l'emblema sembla un moltó i evocaria el sacrifici d'Isaac, nom del titular. Iconogràficament, és molt semblant al que apareix al segell d'Isaac bar Jacob (BEDOS, 1980, cat. 2,23, 14; p. 224, fig. 23), datat a l'inicidel segle XIV.
© Museu comarcal de l'Urgell-Tàrrega
Omeka ID
1247