Nom d'objecte
Cultura/Període
Món romà
Material
os
Tècnica
tallat
Seca
Datació
-100 / 50
Ubicació
Nom jaciment
Cova de les Encantades de Martís
Municipi
Esponellà
Mides
30 x 18 x 8 mm
Descripció
Llegir més
Petit objecte d'os format per una base i una tapa, unides en un dels seus extrems per un passador que les articulava i permetia la seva obertura i tancament. Es tracta, de fet, d'una anomenada caixa de segell, concretament del tipus 1a de Furger, amb forma de llengua, que pot datar-se tipològicament entre el segle I aC i inicis de la centúria següent.
La seva funció era certificar l'origen de cartes i paquets i evitar que aquests fossin manipulats durant el seu transport. Habitualment s'associen a les tabulae ceratae, és a dir, les tauletes de cera en les quals s'escrivien textos, majoritàriament de caràcter personal. Aquestes consistien en planxes de fusta amb un rebaix central en una de les seves cares, on s'abocava cera d'abella que després, un cop seca, podia ser gravada mitjançant estilets (styli) d'os o bronze. Normalment s'unien dues o més tauletes, de tal manera que en plegar-se el contingut del text quedava a l'interior, ben protegit, i el suport de fusta, a l'exterior.
Així, si el contingut de la missiva o del paquet volia ser salvaguardat, s'assegurava l'embalall amb cordills a tot volt, de manera que no pogués ser obert, i es nuaven els caps a dins de la caixeta. Tot seguit s'abocava cera fosa a l'interior d'aquesta i, en la majoria dels casos, es marcava amb un segell personal abans no s'hagués assecat. Els tres forats que s'observen a la base de la peça servien perquè la cera hi traspassés, de manera que caixa i embolcall quedessin fixats, dificultant encara més un hipotètic intent d'accedir al contingut per part del missatger. La simple comprovació de l'estat del segell, per tant, permetia al destinatari saber que el contingut no havia estat violat.
Resulta difícil imaginar què hi feia aquesta peça a l'interior de la cova sepulcral d'Encantades de Martís (Esponellà), i què hauria pogut protegir: Potser una ofrena? Una ocultació? En qualsevol cas, és conegut que el lloc fou freqüentat tant en època ibèrica com durant la baixa República, com testimonien diverses monedes i algunes peces que foren dipositades intencionadament al seu interior.
© Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles
Omeka ID
4410