mil·liari

MAC GIR-001704
Nom d'objecte mil·liari
Producció material petri, constructiu i arquitectònic d'època romana
Cultura/Període Romana
Material pedra sorrenca
Tècnica talla
Seca
Datació 235 / 238
Ubicació Centre de Pedret
Nom jaciment Nucli urbà de Sarrià de Ter
Municipi Sarrià de Ter (Europa, Espanya, Catalunya, Girona, Gironès)
Mides 153 x 65 cm
Descripció
Mil·liari. Columna de pedra sorrenca de cos cilíndric. Li falta el sòcol i la part superior està trencada. Presenta una inscripció de 16 línies que commemora la refacció del camí en època de l'emperador Maximí. Malgrat el seu mal estat i el poc que es conserva de la inscripció, es pot transcriure i desenrotllar fàcilment, puix que els acabaments de cada línia indiquen que es tracta d'un emperador molt concret, Maximini (Cesar Caius Iulius Maximinus), el qual va governar des del 235 fins al 238 dC. Una vintena de mil·liaris arreu de la península Ibèrica amb una fórmula quasi idèntica ens ho confirmen. La seva lectura completa és: «L'emperador Cèsar August Caius lulius Verus Maximinus, piadós, afortunat, August, Germànic màxim, Dàcic màxim, Sarmàtic màxim, Potífex màxim, revestit de la Tribunícia Potestat cinc vegades i de ta Imperial set. Cònsol, Procònsol; i Caius lülius Verus Maximus, nobilissim Cèsar, Germànic màxim, Dàcic màxim, Sarmàtic màxim, Príncep de la Joventut, fill del nostre senyor l'emperador Caius lulius Verus Maximinus, reconstruïren les vies i els ponts enrunats de tan vells. Encarregat, Quinto Decio Valeriano, Legat Augustal, Pro Pretor, varó claríssim». La lectura de la inscripció fa referència a una dada de molt interès referent a Quint Deci Valerià, legatus Augusti, pro Praetore, Virclarissimus. Ens trobem, efectivament, davant d'un personatge important, el Governador de la Província Tarraconense durant el mandat de Maximini. El Legatus Augusti pro Praetore era designat per l'emperador per al govern d'una província. El mil·liari va ser trobat davant l'actual Hotel Nord gironí, al terme de Sarrià de Ter (Girona, Gironès).
Llegir més
© Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona
Omeka ID 256