- Altres noms del jaciment
- Cronologia
- segle XII
- Cultura
- Medieval
- Municipi
- Girona (Europa, Espanya, Catalunya, Girona, Gironès)
- Enllaç a Inventari Generalitat
- Wikipedia
- Patrimoni Cultural - Generalitat
Bibliografia
- «Sant Pere de Galligants». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.- Masanés, Cristina «El secret d'Ariadna». Sàpiens [Barcelona], núm. 100, 2-2011, p. 80. ISSN: 1695-2014
Descripció
El 1131 s'emprengué la construcció de la nova església. Inicialment, l'abadia era situada extramurs de la ciutat, vora el riu Galligants, però més tard restà integrada dins el recinte murallat del segle xiv, del qual formaven part els seus absis i campanar. A partir del segle xv l'activitat del monestir va començar a decaure. L'any 1592, recuperada la seva independència respecte del monestir de la Grassa, va quedar unit als monestirs de Sant Miquel de Cruïlles i el de Sant Miquel de Fluvià que també es trobaven en decadència. La unió no va servir per a incrementar l'activitat monàstica en cap dels tres cenobis. Sant Pere contava el 1835, data en la qual es va produir la seva exclaustració, amb un abat i quatre monjos. Fou desamortitzada el 1835, i el 1870 s'hi instal·là el Museu Arqueològic, que ocupa encara unes dependències superiors del claustre.