- Altres noms del jaciment
- Cronologia
- Paleolític Superior / Paleolític Superior (-15000 / -9000) - Epipaleolític / Epipaleolític (-9000 / -5000)
- Cultura
- Prehistòria
- Municipi
- Serinyà (Europa, Espanya, Catalunya, Girona, Pla de l'Estany)
- Enllaç a Inventari Generalitat
- Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya [24/11/2024]
Bibliografia
- Genover, J. M. I., Millan, F., Canadell, S. A., Soler, J., & Masferrer, N. S. I. (2017). Contextualización arqueológica y paleontológica de los félidos pleistocenos de Serinyà. Dialnet.
- Vall-Llosera, G. C. (2009). Anàlisi morfotècnica de les atzagaies de la Bora Gran d’en Carreras (Serinyà, Pla de l’Estany). Dialnet.
Descripció
La Bora Gran d'en Carreras és un abric situat a la ribera esquerra del Serinyadell, al terme de Serinyà, excavat en conglomerats calcàries de l'Eocè. La cova, de 16 metres d'amplada, 10 metres de fons i 3 metres d'altura, va ser descoberta el 1866, amb restes òssies trobades en escletxes. Durant els segles XIX i XX es van fer diverses intervencions arqueològiques, i el 1979 es va realitzar una prospecció per avaluar el seu estat. Els resultats van mostrar poc registre faunístic i lític.
El 2004, durant les obres de desdoblament de la carretera C-66, es va confirmar que les excavacions no afectaven la cavitat, ja que formava part del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà. Un estudi de 2007, realitzat per un arqueòleg de la Universitat Rovira i Virgili, va classificar els materials trobats en diverses sèries: la Sèrie Alsius, amb sílex tallat, indústria d'os, arpons i fauna fòssil; la Sèrie Bosóms, amb raspadors, burins i peces ornamentades; la Sèrie Corominas, amb una gran quantitat de sílex microlític i indústria d'os; la Sèrie Pericot-Maluquer, amb abundants burins i raspadors; i la Sèrie Harlé, amb restes de fauna i sílex.
El 2007, es van extreure 510 peces, amb un 70% fetes de banya de cérvol. L'animal més representat era el cérvol, amb 886 restes dentàries de 13 individus adults. També es van identificar restes d'altres animals com cavall, ase, bòvid, cabra, senglar, conill, elefant (mamut), guilla, linx, hiena, eriçó i àguila. Un total de 425 restes no van poder ser identificades.
El 2021, es va revisar el bon estat de la cavitat, on es conservaven sediments en diversos racons, especialment a la banda nord, amb una secció de més d'un metre de profunditat. L'altura de la cavitat a la zona excavada supera els 5 metres.