Nom d'objecte
Cultura/Període
Món romà
Material
plata
Tècnica
encunyat
Seca
Descripció
Llegir més
Denari folrat d'August encunyat a partir de models de la seca gal·la de Lugdunum, l'actual Lió, pels volts del canvi d'era (2 aC – 4 dC). Es tracta d'una moneda que commemorava la designació com a successors dels seus nets Luci i Gai, a qui August havia pres com a fills adoptius.
A l'anvers, bust d'August llorejat a dreta, amb la llegenda circular “CAESAR AUGUSTUS DIVI F[ilius] PATER PATRIAE”, només parcialment visible. Aquesta pot traduir-se com a: Cèsar August, fill del diví -en referència al seu pare adoptiu, Gai Juli Cèsar, divinitzat pel senat després del seu assassinat-, pare de la pàtria.
Al revers, per la seva banda, hi ha representats Luci i Gai drets, lluint una toga i subjectant sengles escuts circulars i llances. A sobre d'ells, s'observa un simpulum -cassó usat per a libacions i actes religiosos- i un lituus, bàcul dels augurs. Sota els personatges, hi ha l'exerg o llegenda “C[aius] L[ucius] CAESARES”, i a tot volt de la peça, un llegenda circular parcialment il·legible que deia “AUGUSTI F[ilii] CO[n]S[ules] DESIG[nati] PRINC[ipes] IVVENT[utis]”, és a dir: Gai i Luci Cèsars, fills d'August, cònsols designats, prínceps de la joventut.
A diferència dels denaris, íntegrament de plata, els denaris folrats eren monedes de coure recobertes de plata. Per a fabricar-les s'emprava un cospell de coure, és a dir, una peça circular llisa, i s'hi superposava una làmina fina de plata. Els dos metalls s'escalfaven, per tal que l'argent quedés adherit al disc de coure -tot i que també podia fer-se un folrat en fred- i després s'encunyava la peça. El resultat era una moneda que exteriorment no es diferenciava dels denaris fabricats únicament amb plata, però amb un nucli d'un metall més barat.
La falsificació de moneda és gairebé tan antiga com la seva invenció i en el món antic el folrat fou àmpliament practicat. No obstant això, en el cas dels denaris no està clar si sempre foren obra de falsificadors o si aquests, com sembla, també s'emeteren en seques oficials, i per tant es feren amb coneixement de l'autoritat romana.
Pel que fa a la peça en qüestió, fou trobada a l'ala sud de la vil·la romana de Vilauba, dins un estrat del segle II dC, per tant molt més tardà a la seva emissió. No és infreqüent que algunes monedes continuessin usant-se diversos decennis després d'haver estat encunyades -i fins i tot segles-, especialment si eren d'un material noble i podien ser tresorejades. No sabem si aquest és el cas de la moneda tractada, que destaca, més enllà de tot el comentat, per presentar una perforació completa, feta del revers a l'anvers. És possible que aquesta es realitzés per comprovar si es tractava d'una peça folrada, però cal no descartar que simplement es foradés amb voluntat de dur-la penjada, ja fos amb funcions religioses, de protecció -a manera d'amulet-, de distinció social o simplement com a ornament.
© Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles
Omeka ID
4408