Nom d'objecte
motlle
Cultura/Període
Romana
Material
ceràmica
Tècnica
a motlle
Seca
Datació
-100 / -50
Ubicació
Reserves
Nom jaciment
Olèrdola. Entrada recinte (sector 01)
Municipi
Olèrdola (Europa, Espanya, Catalunya, Barcelona, Alt Penedès)
Mides
270 x 860 x 850 mm
Descripció
Llegir més
Fragment de motlle de forma originàriament quadrangular o rectangular. Està fet d'argila rogenca i de textura granulosa, similar a la utilitzada en els dolis romans. S'observa una cavitat oval amb un canaló i part d'una altra. Presenta una zona cremada.
Va ser localitzat durant la campanya d'excavació de l'any 1986 al jaciment d'Olèrdola, al sector 01 d'entrada al recinte. La peça es va recuperar en un nivell medieval del quadre 5 sobre un paviment de calç. Fora del seu context original.
Aquest motlle estaria associat a un ús militar, ja que servia per fer els projectils de fona que més tard empraven els foners durant les batalles. El fet d'estar fets de plom, justifica la presència de la part cremada situada a prop de la cavitat que serviria de motlle a l'hora de fabricar la munició mencionada. És habitual trobar projectils de fona en camps i fortificacions militars i també en poblats ibers, ja que era una arma utilitzada sobretot per les unitats auxiliars ( auxilia ) de l'exèrcit romà. A més, en el mateix jaciment s'han trobat tres projectils de fona de plom.
La fabricació de projectils de plom està documentada tant en zones mineres com en ciutats. A Azuaga (Badajoz) es localitzen prop de dos milers de bales sortides del motlle, no usades, i ben apilonades, que portaria a interpretar el jaciment com un taller metal·lúrgic de fosa de plom, utilitzat únicament durant les guerres sertorianes (76-79 aC) (Domergue 1968). A Empúries, algunes de les més de 1700 bales recollides presenten restes de la tija de la matriu (Puig i Cadafalch, 1910-1911), mentre que a la vil·la romana de la Caridad de Caminreal (Terol) es recuperaren quatre blocs procedents directament del motlle, encara units per la tija, el que indirectament proporciona informació sobre la matriu i sobre la tecnologia utilitzada (Vicente Redon et al. 1991 i 1997, 195).
Mentre els projectils de fona en plom són molt abundants en els jaciments del món clàssic, els motlles són molt més rars. Se n'ha descobert un, fet de plom, a l'antiga polis grega de Fanagòria (actual Rússia) avui en dia exposat al Museu Ermitage a St. Petersburg. Un segon, ha estat documentat a Olint, Grècia (Korfman 1973, 40; Griffiths 1989, 258), amb capacitat per a onze projectils. Se'n coneix un altre, fet de bronze, a la col·lecció Paul Canellopoulos a Grècia (Empereur 1981, 555, fig. 29). I un darrer motlle, d'època tardo-republicana, va ser trobat recentment a un jaciment a prop de Paris (Poux, Guyard 1999, 29-30). El d'Olint i el d'Olèrdola serien lleugerament diferents, ja que mentre el primer presenta una disposició en forma d'arbre –vertical–, creiem que el d'Olèrdola tindria una disposició horitzontal.
La presència del motlle a la fortificació militar d'Olèrdola és un indicador de l'activitat metal·lúrgica que previsiblement realitzaven els propis soldats, fabricant la munició. El motlle és fàcilment transportable junt a altre equipament i pel que fa a l'obtenció de plom liquat pot ser per mitjà de lingots de plom o bé reciclant projectils deformats o altres objectes de plom. A la Península Ibèrica, és especialment notable el conjunt de bales que es poden datar entorn del primer quart del segle I aC, coincidint amb les guerres sertorianes.
L'ús de la fona durant el període republicà romà es intens. El projectil solia estar fet de plom i produït en grans quantitats mitjançant motlles, especialment de ceràmica. Alguns d'ells presentaven inscripcions amb missatges o noms d'oficials. Es dona el cas, fins i tot, d'algunes bales fetes d'argila. Si se les escalfava suficient podien ser utilitzades com a munició incendiaria, tal com comenta el propi Cèsar en la seva obra la “Guerra de les Gàl·lies” (Cèsar, Bell. Gall., V, 43).
© Museu d'Arqueologia de Catalunya - Barcelona
Omeka ID
2271