Nom d'objecte
pàtera
Cultura/Període
Protohistòria i món iber
Material
plata
Tècnica
fundició, repussat
Seca
Datació
-250 / -195
Ubicació
Exposició permanent
Nom jaciment
Castellet de Banyoles
Municipi
Tivissa (Europa, Espanya, Catalunya, Tarragona, Ribera d'Ebre)
Mides
37 x 170 mm
Descripció
Llegir més
Fíala o pàtera ritual de plata i plata daurada amb òmfal central en forma de cap d'animal ferotge. Es data entre els anys 250/225-195 aC i forma part del Tresor de Tivissa, denominació genèrica que engloba diferents troballes. Aquesta peça junt amb les altres tres fiales, una copa hemisfèrica decorada, vasos rituals caliciformes i un torques i un braçalet en forma d'espiral amb representació de serp va ser recuperada l'any 1927 a la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles. El significat del conjunt és encara objecte de discussió, amb debats científics que fluctuen entre una interpretació relacionada amb el món funerari i d'ultratomba i l'altra com elements simbòlics de les elits dipositats en un santuari de tipus urbà.
Presenta una rica iconografia que ha donat molt de joc als investigadors des de la seva troballa. A la part central de la peça s'identifica el cap d'un animal, possiblement d'un llop o un os, envoltat per una escena al·legòrica i de representació ressaltada amb làmines de plata daurada. Trobem tres escenes diferenciades, una central, sobre el cap de l'animal i dues als laterals. Encapçala la narració un deu entronitzat que rep amb la mà dreta un objecte esfèric que li ofereix un personatge de mida més petita en actitud de genuflexió, probablement l'aristòcrata propietari de la peça. A l'esquerra del personatge principal s'observen tres petits porcs senglars i una persona de front, en posició de gatzoneta, molt poc comuna. Rere el tro, es troba el centaure Quirò, associat a la medicina i a l'acompanyament a l'altra món, caracteritzat per la llarga branca que du en una mà.
A l'esquerra observem una escena de cacera on un genet iber amb escut i llança, probablement l'oferent també, està matant a un lleó mentre que aquest, alhora, està atacant un porc senglar i li mossega la gropa (el caçador caçat). El protagonista domina la natura salvatge.
A la dreta veiem tres personatges alats o demons, el central –i de mida més gran- està sacrificant una ovella i porta una daga a la mà, mentre que, en front, un altre sosté un parell de branques purificadores i, a l'esquena, el tercer demon sostè un thymiateri ritual. Una au, probablement una àliga, acompanya al sacrifici.
A més dels animals esmentats en trobem d'altres, com dos gats mesquers o linxs, a més de diversos porcs senglars, omplint els vuits.
Fa difícil definir si es tracta d'una peça de factura íbera o, al contrari, fou elaborada en altres punts del Mediterrani. L'escena de l'ofrena i la del sacrifici són poc habituals en la iconografia ibera i en la seva mitologia, elements altrament no del tot estranys. Els Ibers varen conèixer i adaptaren cosmogonies foranies.
Al fons exterior de la peça apareix esgrafiada una inscripció en signari ibèric: tautintibaś : sani : giŕśdo : uŕketigeś. Els lingüistes opinen que podria contenir el nom de l'oferent i el de qui va dedicat.
BLAZQUEZ, J.M. 1955-1956, La interpretación de la pátera de Tivisa, Ampúrias 17-18, 111-139.
BLAZQUEZ, J. M. 1957-1958, Nuevas aportaciones a la interpretación de la pátera de Tivisa, Ampúrias 19-20 (ref. pàg. 241-244).
FERNÁNDEZ FUSTER, L. 1955, La phiale ibérica de Tivissa. Ensayo de interpretación, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos LXI, nº 1, 269-282.
MARÍN CEBALLOS, M.C. 1983, Una nueva interpretación de la Patera de Tivissa, Crónica del XVI Congreso Arqueológico Nacional, 709-718.
SERRA RÀFOLS, J. C. 1941, El poblado ibérico del Castellet de Banyoles, Ampurias 3, 15-34.
Imatge
Model 3D
© Museu d'Arqueologia de Catalunya - Barcelona
Omeka ID
2639