Nom d'objecte
pàtera
Cultura/Període
Protohistòria i món iber
Material
plata
Tècnica
fundició, repussat
Seca
Datació
-250 / -195
Ubicació
Exposició permanent
Nom jaciment
Castellet de Banyoles
Municipi
Tivissa (Europa, Espanya, Catalunya, Tarragona, Ribera d'Ebre)
Mides
31 x 160 mm
Descripció
Llegir més
Fíala o pàtera ritual de plata amb escena de quadrigues i umbó central llis. Aquest està envoltat d'una sanefa que alterna dos tipus de palmetes. El fons està decorat en relleu amb tres quadrigues, en part perdudes. Quatre cavalls tiren d'un carro amb dos personatges. A una de les quadrigues, la figura masculina que porta el llamp o ceptre és probablement Júpiter. La figura femenina de la dreta (hauria de ser una Niké però no ho és, ja que no està alada), condueix la quadriga i sembla porta una espècie de corona. La segona quadriga sembla es repeteixen els dos personatges, però el masculí seria Hèracles, ja que l'home va amb el tors nu i sembla portar corona. De la tercera quadriga només es conserven els cavalls. Rere el personarge femení s'identifica una àliga (un auguri diví). Es podria tractar d'una escena d'apoteosis heroica d'Hèracles en un carro junt al seguici dels deus.
Està elaborada amb la tècnica de ‘l'asta', que consisteix en la pressió de la làmina de plata contra un motlle. Cal remarcar que la direcció de les quadrigues és inusual, com ho és que normalment són quatre i no pas tres.
Es data entre els anys 250/225-195 aC i forma part del Tresor de Tivissa, denominació genèrica que engloba diferents troballes. Aquesta peça junt amb les altres tres fiales, una copa hemisfèrica decorada, vasos rituals caliciformes i un torques i un braçalet en forma d'espiral amb representació de serp va ser recuperada l'any 1927 a la ciutat ibérica del Castellet de Banyoles. El conjunt té un marcat sentit funerari i el Més Enllà així com és un exponent dels elements simbòlics de les elits, relacionable amb el santuari de tipus urbà localitzat els darrers anys. És una de les peces més conegudes del tresor i la que ha estat més reproduïda, des de segells a portades de llibres.
JAEGGUI, O. 2004, Vajillas de plata iberohelenísticas, in OLMOS, R.; ROUILLARD, P. (eds.), La vajilla ibérica en época helenística: siglos IV-III al cambio de era, Colección de la Casa de Velázquez, vol. 89, Casa de Velázquez, Madrid, 49 i ss. Pàg. 52, Fig. 8.
OLMOS, R. 1996, Las incertidumbres de los lenguajes iconográficos: las páteras de plata ibéricas, Coloquio Internacional: Iconografía ibérica, iconografía itálica: Propuestas de interpretación y lectura (Roma 11-13 novembre 1993), Madrid, UAM, 91-102. Pàg. 94, Fig. 1.
RAFEL et al., 2006, La arqueología de la plata y su investigación en la península ibérica: el proyecto plata prerromana en Catalunya. I Congreso Internacional de minería y metalurgia en el contexto de la historia de la humanidad: pasado, presente y futuro. Mequinenza 6-9, julio 2006. 253-268. Fig. 5.
SERRA RÀFOLS, J. C. 1941, El poblado ibérico del Castellet de Banyoles, Ampurias 3, 15-34. Pàg. 31, Làm. XI.
© Museu d'Arqueologia de Catalunya - Barcelona
Omeka ID
2533