Imatge
Mapa
Omeka ID 3677

Empúries

Descripció
Empúries és un dels jaciments arqueològics més rellevants de la península Ibèrica, amb una història que abasta des de l'època grega fins a l'època medieval. Fundada al segle VI aC pels grecs de Focea, Empúries es va establir primer com una colònia grega (Neàpolis) i més tard va ser integrada dins l'Imperi Romà, amb una ciutat romana que va substituir el seu model urbà original. El conjunt es divideix en diverses parts: la Palaiàpolis (la ciutat vella grega), la Neàpolis (la ciutat grega establerta sobre terra ferma), la ciutat romana, i altres àrees més tardanes com les necròpolis i la zona del port. La ciutat va experimentar una evolució arquitectònica i urbanística molt interessant. Al principi, els grecs establiren la Neàpolis, una ciutat rectangular de muralles sòlides, on els temples, l'Àgora, la factoria de salaons, el macellum (mercat) i la basílica són alguns dels elements més destacats. Amb el temps, la ciutat va passar a estar poblada no només per grecs, sinó també per indígenes, creant una mescla cultural i legal que caracteritzà la vida urbana durant l'època hel·lenística. Després de la conquesta romana, Empúries es transformà en una ciutat romana, la qual va seguir els esquemes urbanístics propis de l'Imperi. Les excavacions han mostrat una retícula ortogonal ben definida, amb barris (insulae), un fòrum que va ocupar una posició central, i una gran extensió de terreny urbà. La ciutat romana també va tenir una gran importància econòmica i religiosa, com es veu en la construcció de termes públiques i en el desenvolupament d'un gran amfiteatre. La transició entre l'època grega i la romana va ser molt important per l'evolució de la ciutat, com ho evidencien les restes de les muralles que separaven les dues ciutats en els primers temps romans. Les excavacions a Empúries han estat molt intensives des del segle XIX, amb períodes de grans descobriments i també d'espoli. Jaume Jaubert de Passà, a principis del segle XIX, va identificar les ciutats que Estrabó havia descrit, i les excavacions modernes van començar a finals del segle XIX amb un impuls renovador gràcies a figures com Josep Puig i Cadafalch i Emili Gandia. Aquestes investigacions van posar en relleu l'important paper de Empúries com a enllaç entre la cultura grega i la romana a la costa mediterrània. La ciutat va continuar ocupada fins a l'època medieval, quan va perdre importància. Tot i això, Empúries va mantenir un record històric important, especialment durant el Renaixement i el Noucentisme, quan es va començar a reivindicar la rellevància d'aquest llegat. El procés de restauració i consolidació de les restes arqueològiques, així com la creació del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries, han permès que el jaciment sigui una de les referències més importants en la recerca de les civilitzacions antigues de la península Ibèrica. Les excavacions més recents, com la d'un mur de grans proporcions descobert durant les obres de construcció d'un nou centre de visitants el 2011, continuen ampliant el coneixement de la ciutat, permetent entendre millor l'evolució del seu urbanisme i de les seves estructures, com ara els murs defensius i altres elements arquitectònics. En resum, Empúries és un testimoni excepcional de la trobada entre la cultura grega i romana, amb una història d'excavacions i restauració que permet gaudir avui d'una visió única sobre la vida i les estructures d'una ciutat antiga d'enormes dimensions i significat.